Interpretant Google Analytics

La publicació de Javier Pastor Adiós a las cookies en 2023: Google pone fecha de caducidad a este mecanismo y confirma su (polémica) apuesta por FLoC aborda una decisió controvertida per part de Google: eliminar les cookies de tercers a llocs web i aplicacions.

El títol de la notícia conté dues paraules clau que no poden passar desapercebudes: adéu i polèmica.

Efectivament, Pastor parla d’un adéu important de Google: l’adéu a les cookies de tercers. Per començar pel principi, recordem què són les cookies: les cookies són arxius temporals que un lloc web emmagatzema al teu navegador amb la finalitat de recordar les teves interaccions en el lloc i millor les teves visites en el futur, defineix María Eugenia Coppola (2022). L’ús de les cookies és essencial per a l’analítica web perquè, segueix Coppola, gràcies a les cookies, les pàgines poden accedir a informació sobre la teva activitat en línia. Malgrat tot, com destaca la companya Emma Oporto (el 13/12/2022) en resposta a la ressenya de Berta Rodrigo, les cookies també poden suposar una forta amenaça a la seguretat dels usuaris, ja que els hackers rescaten la informació que guarden les cookies, com els noms d’usuari i la contrasenya de les persones usuàries.

Heus aquí, amb aquest rastreig de l’activitat a internet, la segona paraula clau del títol: la polèmica decisió de Google d’eliminar les cookies, en favor de la privacitat de l’usuari. En aquest context sorgeix la iniciativa Privacy Sandbox, un conjunt de propostes que tenen com a objectiu desenvolupar noves solucions d’anàlisi d’ús web sense que els usuaris siguin rastrejats entre llocs web. En definitiva, per millorar la privacitat a la xarxa, proporcionar transparència i un major control de com s’utilitzen les dades.

Una d’aquestes propostes pensades per substituir les cookies de tercers és FLoC, inicials de Federated Learning of Cohorts, un sistema de codi obert que agrupa usuaris amb interessos comuns i que, afirma Google, tot garantint la privacitat individual, segueix permetent als anunciants adreçar-se a les audiències de manera segmentada. En això mateix es basa l’alternativa per a la publicitat de Google: Topics que, amb l’objectiu de crear grups temàtics en funció de les cerques de l’usuari, defineix una sèrie de temàtiques que representin els usuaris durant una setmana, segons el seu historial de navegació, les dades del qual es conservaran només durant tres setmanes, com aclareixen les companyes Alba Oliva (9/12/2022), en resposta a Rocío Nerea Águila, i el company Alejandro García Orta, en la seva aportació del 13 de desembre de 2022.

Amb relació a la publicitat, Google impulsa FLEDGE, un mètode de substitució de cookies que pren decisions de subhasta d’anuncis en el propi navegador. Google, doncs, tindrà més control del procés de publicitat dins el seu propi navegador. (PROGRAMATICSPAIN, 2021).

Google està decidida a eliminar les cookies de tercers de manera definitiva a finals del 2023 i ja ha dissenyat un llarg procés que compta amb dues fases significatives: a finals del 2022 i durant nou mesos hauran acabat les proves i s’hauran llençat les API a Chrome, de manera que els editors i anunciants podran migrar els seus serveis. La segona fase s’iniciarà a mitjans de 2023 i durarà tres mesos, serà el moment en què Google eliminarà progressivament les cookies de tercers. A finals del 2023 les cookies ja seran història.

Aquesta proposta no està exempta de polèmica: empreses com DuckDuckGo o Brave, entre d’altres, s’han oposat frontalment a aquesta decisió, ja que consideren que se segueix vulnerant la privacitat de l’usuari. Malgrat les crítiques, hi ha un obstacle que en dificultaria realment la implementació a Europa: la Comissió Europea està investigant la proposta de FLoC perquè li preocupa que Google dificulti la competència de serveis de publicitat.

Des del meu punt de vista, l’eliminació de les cookies de tercers i la conseqüent implementació de FLoC suposa un canvi importantíssim per als anunciants i, en menor mesura, per als usuaris.

A nivell tècnic, cal admetre l’esforç per part dels propietaris de llocs web per adaptar-se a la normativa vigent: el 2012 la legislació espanyola en matèria de publicitat i comerç electrònic obligava els propietaris de llocs web a informar de manera clara de l’ús de cookies; a partir del 2018, en virtut de la GDPR, la major part dels navegadors d’internet va haver de canviar la seva configuració perquè no s’acceptessin les cookies de tercers per defecte i que s’hagués d’obtenir el consentiment exprés per part de l’usuari. Tot això, a finals del 2023, quedarà en res i no pas per cap legislació ni per voluntat pròpia dels anunciants, sinó perquè depenen de Google. En l’àmbit del màrqueting, i amb les grans dificultats que hi haurà per fer retargeting al web, s’haurà d’innovar també tècnicament per arribar a l’usuari: l’optimització del lloc web, l’exploració del metavers, l’adaptació a les cerques de veu, la creació de publicitat “Mobile first” o impulsar el multicanal per connectar amb l’usuari són algunes de les tendències que impulsa la cookieless(Rebold, citat per MarketingNews, 2022).

D’altra banda, la base de la publicitat és conèixer l’usuari, per això cal poder-lo identificar. Si la informació de l’usuari és difumina en cohorts conèixer-lo esdevé una missió impossible. En aquest sentit, la plataforma Marketers for an Open Web asseguren que els editors locals més petits i les empreses independents seran els més perjudicats amb l’arribada de FLoC (PÉREZ, E., 2021). Si bé hi ha operadors publicitaris més petits que busquen escapar de la GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple), la realitat és que ho tenen ben difícil, no només perquè no tenen un producte propi per als usuaris sinó també perquè l’única manera que tenen de rastrejar els usuaris és col·laborar amb empreses més grans i aquí topen amb un nou impediment: la GDPR (MORATILLA, J.C., 2021).

Les estratègies de màrqueting, com funcionaven en els darrers anys, queda obsoleta. Ha arribat el moment, doncs, en què les marques han de buscar noves solucions i centrar-se, fonamentalment, en la persona usuària.

Val a dir que la privacitat de l’usuari preocupa de fa temps a l’entorn online: tal és l’exemple de Firefox, que bloqueja les cookies de manera predeterimada, o Safari, que afavoreix l’anonimat tot impedint el seguiment entre llocs web. Ara, a més, altres com DuckDuckGo han bloquejat FLoC de manera automàtica.

Per què tanta preocupació per FLoC? Perquè no hi ha dubte que Google és el líder indiscutible d’internet a nivell mundial i els anunciants necessiten Google per mostrar la seva publicitat. El navegador Google és el que té una major xifra d’usuaris a tot el món, tant el 2021 com el 2022, amb una quota de mercat mundial superior al 92% (Statista, 2022). Amb aquest lideratge tan indiscutible no és estrany pensar que la proposta de FLoC no farà altra cosa que revolucionar el mercat de la publicitat online en nom de la privacitat de l’usuari. És certa, tal preocupació? Algunes veus defensen que l’arribada de la cookieless no es deu tant a la protecció de l’usuari sinó al fet que la tecnologia vagi quedant cada vegada més endarrerida, com destaca la companya Helena Mullor en la seva ressenya del 5 de desembre de 2022.

L’historial de sancions a Google ens fa pensar en nous reptes ètics. La Comissió Europea l’investiga per quarta vegada, ara per haver restringit dades dels usuaris als seus competidors i haver-les utilitzat en benefici propi i, com no podia ser d’altra manera, també l’investiga per l’eliminació de les cookies, per valorar fins a quin punt perjudica la competència de la publicitat online i és un moviment per beneficiar el seu propi negoci publicitari (PÉREZ, E., 2021).

De cara a l’usuari, Google s’erigeix com a defensora de la privacitat dels usuaris, amb la implementació de FLoC, però la realitat és que Google seguirà sabent-ho tot de nosaltres, fins i tot com canvien els nostres interessos setmana rere setmana. Si bé la informació que vendrà a tercers serà més difusa, tal com afirma Brave la violació de la privacitat és qualsevol compartició d’informació privada sense el consentiment de l’usuari, també els seus gustos i preferències (RIUS, C., 2021). Tot i així Lorena Ramírez (2022) afirma que, segons estudis recents, el 83% dels consumidors estan disposats a compartir la seva informació sempre i quan rebin una experiència personalitzada, clara i transparent. Potser el problema no rau tant en la privacitat en si sinó en el desconeixement de què es fan de les dades de l’usuari.

En aquest punt no sobra destacar la diferència entre l’empremta digital, allò que rastregen les cookies, i la identitat digital, allò que l’usuari deixa a internet de manera activa, com recorda la companya Alba Oliva en la seva aportació de l’1 de desembre de 2022.

A nivell d’usuari, sabem que sabem que donem tota la informació als anunciants, tant amb les cerques que fem a Google, les pàgines que visitem a internet o la informació que publiquem, deliberadament, a les xarxes socials. Eduard Sanjuán, presentador del programa 30 minuts, ja afirmava al 2013 (fa gairebé 10 anys!) que aboquem a les xarxes socials dades personals, fotos de la nostra vida quotidiana, converses privades… xarxes com Facebook, Instagram o Twitter ja expliquen en molts casos més de nosaltres mateixos que la nostra pròpia memòria. Per tant, tot fa pensar que els usuaris, en general, no estan excessivament preocupats per la seva privacitat. Tot el que notarem amb l’arribada de FLoC, en el millor dels casos, és que trobarem anuncis menys adequats als nostres interessos.

Entre les implicacions que no notarem de manera molt visible però que no per això deixen de ser importants, hi ha la finalització de la compra de dades de públic a partir de dades de tercers. Les nostres dades més personals, doncs, deixaran de ser una mercaderia, com resumeix Octavio Gascón Garcés, en la seva aportació del 15 de novembre de 2022. Malgrat això, segueix Gascón, IoS i Android podran fer un seguiment de l’usuari a través de les seves aplicacions mòbils nadiues.

Caldrà estar alerta, però, com avisa l’Electronic Frontier Foundation (EFF), que aquesta segmentació no s’utilitzi amb finalitats discriminatòries: què se’n farà, amb els cohorts de “musulmans”, “gais”, “negres” o “anticapitalistes” (per posar algun exemple)? (PÉREZ, E., 2021).

Bibliografia

BARAINA, A. L’anàlisi amb els informes estàndard de Google Analytics 4. [en línia] Barcelona, UOC, 2022.

BOY, G. ¿Qué es FLEGDE?. [en línia]. ProgramaticSpain, 27 de gener de 2021. [data de consulta: 22 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.programaticaly.com/portada/qu-es-fledge

CCMA: Penjats@Internet. 25 d’agost de 2013. 30 minuts [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/penjatsinternet/video/4612751/

COOPOLA, M.E. Qué son las cookies, para qué sirven y cómo funcionan. [en línia]. Hubspot, 8 d’agost de 2022 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://blog.hubspot.es/website/que-son-cookies

DUTTON, S.: ¿Qué es Privacy Sandbox? [en línia]. Chrome Developers, 18 de maig de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://developer.chrome.com/es/docs/privacy-sandbox/overview/

ECONOMIA3: Los diez principios del nuevo marketing según Philip Kotler. [en línia]. Economia3, actualitzat el 21 de setembre de 2022. [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://economia3.com/los-diez-principios-del-nuevo-marketing/

FERNÁNDEZ, R.: Cuota de mercado de los principales motores de búsqueda online a nivel mundial en 2021 y 2022. [en línia]. Statista, 11 d’octubre de 2022 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://es.statista.com/estadisticas/664510/desglose-porcentual-de-las-busquedas-online-mundiales-por-buscador/

IEBS: Breve historia del Marketing de Contenidos. [en línia] IEBSchool, 12 de juny de 2014 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.iebschool.com/blog/historia-marketing-digital/

MARKETINGNEWS: Adiós a las ‘cookies’ de terceros, bienvenidos a la hiperpersonalización [en línia]. MarketingNews, 18 de gener de 2022 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.marketingnews.es/investigacion/noticia/1167844031605/adios-cookies-de-terceros-bienvenidos-hiperpersonalizacion.1.html

MANCINI, C.: ¿Qué es FLoC de Google y Por Qué WordPress no lo Apoya? [en línia]. Negociohost, 10 de maig de 2021 [data de consulta 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://blog.negociohost.com/2021/05/10/que-es-floc-de-google-y-por-que-wordpress-no-lo-apoya/

MERINO, M. Rebelión contra la alternativa de Google a las cookies de terceros: Brave y DuckDuckGo bloquearán el uso de FLoC en navegadores. [en línia]. GenBeta, 13 d’abril de 2021 [data de consulta: 12 de desembre de 2022].

MORATILLA, J.C.: FLoC: El Cookiepocalypse y sus Cohortes. [en línia]. Audea, 23 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.audea.com/floc-el-cookiepocalypse-y-sus-cohortes/

NORTH, P.: Marketing de contenidos o content marketing: qué es y cómo ponerlo en marcha. [en línia]. InBoundCycle, 21 de juliol de 2022 [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.inboundcycle.com/blog-de-inbound-marketing/que-es-el-marketing-de-contenidos

PASTOR, J. Adiós a las cookies en 2023: Google pone fecha de caducidad a este mecanismo y confirma su (polémica) apuesta por FLoC. [en línia]. Xataka, 24 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/privacidad/adios-a-cookies-2023-google-pone-fecha-caducidad-a-este-mecanismo-confirma-su-polemica-apuesta-floc

PÉREZ, E. Cómo funciona FLoC y qué dudas plantea la alternativa de Google a las cookies que promete revolucionar la publicidad online. [en línia]. Xataka, 24 de març de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/servicios/como-funciona-floc-que-dudas-plantea-alternativa-google-a-cookies-que-promete-revolucionar-publicidad-online

PÉREZ, E.: La Unión Europea investigará a Google por cuarta vez: restringir datos a competidores y las cookies les enfrenta a otra millonaria multa. [en línia]. Xataka, 22 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/legislacion-y-derechos/union-europea-investigara-a-google-cuarta-vez-uso-datos-para-publicidad-cookies-les-enfrenta-a-otra-millonaria-multa

PLANAS BOU, C. La manipulación política se propaga en Facebook. [en línia]. El Periódico, 15 de steembre de 2020 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200915/manipulacion-politica-propaga-facebook-desinformacion-8113585.

RAMÍREZ, L.: Cookieless: 6 alternativas a un mundo sin cookies, IEBschool.com, 1 d’abril de 2022 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.iebschool.com/blog/cookieless-que-es-alternativas-marketing-digital/

ROMERO, Sebastián. Mueren las ‘cookies’ de terceros. ¿Qué alternativas quedan? [en línia]. Impacto TIC, 22 de maig de 2022 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://impactotic.co/mueren-las-cookies-de-terceros-que-alternativas-quedan/

RESTREPO ORTIZ, C.: ¿Cómo será el Marketing Digital sin cookies?. [en línia]. Mail Relay, 16 d’abril de 2022. [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://mailrelay.com/es/blog/2022/04/26/como-sera-el-marketing-digital-sin-cookies/

RIUS, C.: FLoC, la alternativa de Google a los cookies, no convence: DuckDuckGo y Brave ya se han pronunciado en contra y van a bloquearlo. [en línia]. Xataka, 13 d’abril de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/servicios/floc-alternativa-google-a-cookies-no-convence-duckduckgo-brave-se-han-pronunciado-van-a-bloquearlo

RIUS, C.: Google quiere acabar con las cookies de Internet, y dice que su alternativa es casi igual de eficaz para los anunciantes. [en línia]. Xataka, 25 de gener de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/privacidad/google-quiere-acabar-cookies-internet-dice-que-su-alternativa-casi-igual-eficaz-para-anunciantes

ROSALES, A.; SANDULESCU, A.: Mètrica i avaluació en mitjans socials. [en línia] Barcelona, UOC, 2022.

TOMAS, D.: ¿Cómo transformará tu marketing digital la nueva política de cookies de Google? [en línia]. Cyberclick, 18 de febrer de 2021 [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.cyberclick.es/numerical-blog/como-transformara-tu-marketing-digital-la-nueva-politica-de-cookies-de-google

VILLAGORDO, A.: Si un servei és gratuït, el producte ets tu. [en línia]. Opcions, 28 de setembre de 2017 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://opcions.org/articulo/servei-gratuit-producte-ets-tu/

PROPUESTA PARA MARIANA CIRIC, COMMUNITY MANAGER DE ALEXITY

Buenas tardes, Mariana,

Soy Clara Drudis, Social Media Strategist del Museo Nacional del Prado, una de las instituciones culturares más importantes de España.

Me pongo en contacto contigo porque nos gusta mucho el perfil de Alexity. Consideramos especialmente interesante su proximidad y la gestión integral de sus redes: el baile en Instagram, el tutorial de dicho baile en Youtube y el apunte de humor y más familiar en TikTok.

Por esto nos gustaría colaborar con Alexia para una nueva campaña de promoción de la exposición permanente del Museo. Esta colaboración se enmarca en nuestro objetivo de consolidarnos como un entorno educativo de calidad.

Te preguntarás… ¿por qué Alexia en el Museo del Prado?
Porque nos dedicamos a lo mismo: al arte. En los últimos años hemos colaborado con artistas de varias disciplinas como el teatro, la música y el baile, y el resultado ha estado espectacular, tanto para los artistas, que han ganado muchísima visibilidad (tenemos más de un millón de seguidores en Instagram y 425.000 en TikTok), como para el museo, que se ha percibido como un centro cultural vivo y atento a las propuestas culturales de hoy.

¿Qué pretendemos conseguir con la colaboración con Alexia?
En términos generales, como te comentaba, nos queremos consolidar como un entorno educativo de calidad. Esta campaña la orientamos, en particular, a atraer al público joven, de entre 15 y 23 años, interesado en el arte, aunque quizá todavía no lo sepa.
Para ello nos hemos marcado unos objetivos más concretos:
– aumentar en un 10% el número de visitantes al Museo de entre 15 y 23 años de enero a julio de 2023.
– aumentar en un 15% el número de seguidores de entre 15 y 23 años en Instagram y TikTok del Museo de enero a julio de 2023.

¿En qué nos gustaría que consistiera la colaboración?
Desde el Museo propondríamos 14 obras de arte para que Alexia hiciera un baile delante de cada una de ellas. Ella escogería la música que le inspire cada obra y el baile a performar. Queremos transmitir que el arte que exhibimos emociona, entra en el alma, es inspirador y generador de nuevas creaciones. Por supuesto personal experto del Museo le explicaría a Alexia la información más relevante de cada obra para que la conociera mejor y tenga más elementos para inspirarse.
Dado que nuestro principal competidor es el Museo Centro de Arte Reina Sofía, en cada vídeo habrá una referencia a este museo, más o menos explícita, que lo muestre como un centro anclado en el pasado que no ha sabido actualizarse y adaptarse a las necesidades de los visitantes. ¡En el Museo Nacional del Prado hacemos lo contrario!

¿Dónde y cuándo publicaría Alexia el contenido?
Todas las publicaciones serían cada dos semanas, entre enero y julio de 2023 (un total de 14 publicaciones en cada una de las redes sociales: Instagram, Youtube y TikTok). Acabaríamos de decidir los días y horas exactas en función del funcionamiento de las redes de Alexity, por lo que os pediríamos más información sobre ellas como las impresiones del contenido publicado, las interacciones y las horas de máxima visualización. ¡Con una buena comunicación entre ambas partes seguro que encontramos el mejor momento para todos! A priori, y a falta de esta información, pensábamos unos contenidos y horarios como los siguientes:

En Instagram publicaría el baile definitivo delante de la obra en cuestión. El segundo y cuarto miércoles de mes, a las 11 h. La publicación será un reel, que se compartirá también en las stories.

En Youtube publicaría el tutorial del baile, que se grabaría dentro del museo mismo. El tutorial se publicaría dos días después del reel de Instagram, los viernes a las 10 h.

En TikTok se publicarían momentos de lo que no se ve normalmente: momentos del making of, ratos divertidos de la gravación del vídeo, maquillaje, montaje en el museo… La publicación sería el viernes posterior a la publicación del reel, a las 11 h.

Todas las publicaciones contendrán el hashtag #AlmadePrado.

A su vez, el Museo Nacional del Prado se reservaría el derecho de compartir algunas de estas publicaciones en sus redes

¿Qué ofrecemos?

• Una remuneración correspondiente por su trabajo, que concretaremos en el contrato de colaboración, a partir de lo que acordemos conjuntamente.
• Alexia y su madre Alba tendrán entrada gratuita al Museo y a todas sus exposiciones y actividades durante todo el 2023, además de invitaciones a actividades exclusivas como inauguraciones, presentaciones, etc.
• 10 invitaciones para ver las exposiciones del Museo, para que pueda distribuir entre su familia y amistades.
• Equipo y técnico de vídeo para las grabaciones.

Aquí encontraréis un resumen de nuestra propuesta.

Dicho todo esto, ¿tiene Alexia #AlmadePrado?
Si es que sí, me podéis contactarme en redes@museodelprado.es o en el número de teléfono 913 302 800.

¡Estamos deseosos de colaborar con Alexia!

Recibe un cordial saludo,
Clara Drudis Rius
Social Media Strategist
Museo del Prado

 

——

BIBLIOGRAFÍA

AA.VV. (03/2022): Social media strategy: execució i gestió. FUOC.

ALARCÓN, E. (21/11/2019): Bailando por el Museo del Prado. Danza.es. https://www.danza.es/multimedia/revista/bailando-por-el-museo-del-prado

BIRÉ, M. 10 Plantillas de correos para contactar influencers [en línia]. blogemBlue, 18/08/2021 [consulta: 30/11/2022]. Disponible a https://blog.embluemail.com/como-contactar-influencers-plantillas-de-correo/

Cómo crear el briefing perfecto para colaborar con influencers [en línia]. Brand Manic [consulta: 30/11/2022]. Disponible a https://www.brandmanic.com/influencers-marcas-briefing/

COOPER, P.; COHEN, B. El mejor momento para publicar en Instagram en 2022: la guía completa [€n línia]. Hootsuite, 22/08/2022 [consulta: 01/12/2022]. Disponible a https://blog.hootsuite.com/es/mejor-momento-para-publicar-en-instagram/

¿Cuál es la mejor hora para subir vídeos a Youtube? [en línia] BIGSEO Academy. [consulta: 01/12/2022]. Disponible a https://bigseo.com/academia/mejor-hora-para-subir-videos-a-youtube/

DEL BARCO, J. ¿Cuál es la mejor hora para publicar en TikTok en 2022? [en línia]. Oberlo, 20/10/2022 [consulta: 01/12/2022]. Disponible a https://www.oberlo.es/blog/mejores-horas-para-publicar-en-tiktok

Fundación Contemporánea (01/2022). Observatorio de la cultura 2021. . Disponible a https://www.lafabrica.com/wp-images/Observatorio-de-la-Cultura-2021_Informe-PDF.pdf.

GARCÍA, A. (27/04/2021): “El baile de la vida”, documental de danza en el Museo del Prado. El Mirador de Madrid. https://elmiradordemadrid.es/documental-el-baile-de-la-vida-danza-cuadros-bosco-museo-prado/

LUISANA: Así se Planifica una Estrategia de Marketing de Influencers [en línia]. Photoslurp, [consulta 30/11/2022]. Disponible a https://hi.photoslurp.com/es/blog/estrategia-de-marketing-de-influencers/

TROS, I. El mejor mensaje de colaboración en Instagram que puedes escribir [en línia]. Blog de Itziar Tros de Llardunya, 2/03/2022 [consulta 30/11/2022]. Disponible a https://itziartros.com/

VARGAS, A. 4 estrategias top para triunfar con el marketing de influencers [en línia]. OINK, 11/05/2022 [consulta: 31/11/2022]. Disponible a https://oinkmygod.com/blog/estrategias-marketing-influencers/

Una cerca a Google amb el concepte “maltractament a xarxes socials” retorna més de 14 milions de resultats. És una pràctica cada vegada més estesa i les xarxes socials prenen mesures per combatre’l. Una de les formes més virulentes de maltractament a la xarxa és el ciberassetjament, l’assetjament o intimidació per mitjà de les tecnologies digitals. Segons UNICEF, aquest comportament és repetitiu i pretén atemorir, fer enfadar una altra persona o humiliar-la[1].

Instagram és la quarta xarxa més utilitzada al món, amb gairebé mil cinc-cents milions d’usuaris actius al mes[2]. A Espanya és la tercera xarxa més utilitzada, majoritàriament per dones (74%). i la segona usada amb més freqüència (gairebé el 70% d’usuaris hi entren cada dia)[3].

Ens els darrers anys el ciberassetjament a través d’Instagram s’ha convertit en un problema que preocupa, i molt, al seu cap, Adam Mosseri, qui va implementant mesures periòdicament per combatre’l.

Recull de titulars sobre ciberassetjament a Instagram. Elaboració pròpia

 

Fa pocs dies Mosseri publicava un vídeo a Instagram i a Twitter amb les novetats de la xarxa per combatre-hi el maltractament, que s’expliquen més àmpliament al blog de la companyia. Destaca:

 

• Millora en els bloquejos: es podrà bloquejar un perfil i tots els altres comptes que tingui la persona a qui s’ha bloquejat.
• Activació automàtica de paraules ocultes en els comptes de creador, per protegir els creadors de missatges i comentaris amb contingut ofensiu.
• Ampliació de l’ús de “tocs” (avisos) per fomentar la reflexió abans de dir alguna cosa ofensiva als comentaris o sol·licituds de missatges.

 

Valoració personal

Des del meu punt de vista, i tenint en compte que ja fa anys que Instagram va implementant mesures per combatre el ciberassetjament, aquestes novetats són, si bé benvingudes i necessàries, insuficients.

Celebro la intervenció en aquesta matèria, que s’ha convertit en un problema social cada vegada més estès. Instagram no és aliena a allò que preocupa els seus usuaris i pren mesures per millorar-ne l’experiència.

El company Omar Herrera (4/11/2022), en resposta a la ressenya d’Elena Agúndez (29/10/2022), fa èmfasi en les vulnerabilitats psicosocials de bona part de les persones usuàries de les xarxes socials: dones que se senten malament amb el seu cos, persones en fase de desenvolupament de la seva autoestima i identitat, etc. Les persones amb més vulnerabilitats són, tot sovint, les més susceptibles de patir ciberassetjament.

Anant a un extrem, resulta especialment esfereïdor com els casos de ciberassetjament, estafes, sextorsions, etc., afecten a les persones més vulnerables, tal com recull el programa 30 minuts “Les amistats perilloses”[4], malgrat al cap i a la fi ningú escapa d’aquesta vulnerabilitat. Si bé el 30 minuts se centra en les aplicacions de contactes, també compara Instagram amb una discoteca: topes amb algú, parles amb l’altre, amb l’altre tens més converses, amb l’altre te’n vas a prendre alguna cosa…, diu Selva Orejón, directora d’OnBranding, qui també alerta que ara s’està molt exposat a patir diversos de maltractaments a les xarxes.

En aquest batibull de xarxes, de persones “assetjables” (si se’m permet el terme), d’assetjadores i d’esforçar-se per mostrar una vida perfecta, BeReal s’erigeix com la xarxa de la realitat, de la veritat. Marta Álvarez (8/11/2022), en resposta a la ressenya de Maria Mayans (28/10/2022), fa referències a les estratègies de BeReal orientades a prendre consciència de mantenir una bona salut mental i a defensar la realitat. Malgrat això, em pregunto: aquesta realitat, allunyada de la mostra de vides ideals, no pot ser perjudicial per a persones que ja pateixen assetjament, si no mostren allò “perfecte” que “necessiten” mostrar més que ningú? No seran motiu de mofa les coses més privades com el seu pijama o la decoració de casa seva, per exemple? BeReal és massa recent com per saber-ho, caldrà esperar una mica de temps per saber-ne la resposta.

També hem vist diversos casos de maltractament a les xarxes no orientats a persones individuals directament (o per motius personals, millor dit), sinó a establiments. La ressenya de Barbara Sedó (1/11/2022) m’hi ha fet pensar quan parla del User Generated Content. Si bé ho fa des d’un punt de vista positiu, què passa quan aquesta ressenya és negativa o es fa amb la intenció d’obtenir alguna cosa a canvi? Segons ella, Tom Fishburne, creador i CEO de Marketoonista, 7 de cada 10 consumidors confien més en l’experiència real d’altri que en el discurs de la marca. Els usuaris, doncs, tenen un poder de persuasió fins fa poc inimaginable. El poden utilitzar pel bé de les marques o també pel seu benefici personal. En aquest sentit, es van fer virals dos vídeos en què s’intimidava i es feia xantatge a propietaris o treballadores d’establiments gastronòmics. Jona Sánchez feia xantatge al propietari d’un establiment de kebabs, induiria els seus seguidors a fer ressenyes negatives de l’establiment si no sopava gratis. El vídeo es va fer viral però va aconseguir l’efecte contrari: els usuaris de les xarxes van ser conscients de l’abús de poder i van omplir Internet amb comentaris positius de l’establiment, tot i no haver-hi anat mai.[5]

El cas del youtuber Borja Escalona, amb molts més seguidors que Jona Sánchez, va intimidar les treballadores d’un local perquè no li cobressin el sopar, ja que ell havia fet un vídeo parlant bé del seu menjar. En el moment en què les treballadores s’hi van negar, les va amenaçar a fer-los arribar la factura de 2.500 € per haver fet promoció del local.[6]

Malgrat això, cal tenir en compte que el públic més susceptible de ser víctima de ciberassetjament és el més jove (infants i adolescents). A Espanya, l’edat mínima per crear-se un compte a Instagram és de 14 anys. No obstant, el 49% d’infants d’entre 12 i 14 anys utilitza aquesta xarxa a l’Estat espanyol[7], fruit de la facilitat de crear-se un compte encara que no s’arribi a l’edat mínima exigida. Val a dir que s’està treballant per implementar nous passos de verificació d’edat, que es començaran a veure als Estats Units i al Regne Unit durant els propers mesos.

En aquest sentit, TikTok també pren mesures per protegir els menors d’edat: estableix l’edat mínima per tenir un compte als 13 anys (tot i que no facilita dades dels seus usuaris reals i The New York Times afirma que s’estima que, només als Estats Units, com a mínim 18 milions d’usuaris de TikTok són menors de 14 anys) i fa privats, de manera determinada, els comptes dels menors de 16 anys, de manera que aquests hagin d’aprovar, un per un, les sol·licituds de nous seguidors.[8]

Amb relació a la víctima i l’agressor, considero que es posa més el focus en la primera més que no pas en l’assetjador. Veig lògic que calgui una denúncia prèvia per part de la víctima que assenyali qui exerceix maltractament, però mesures com les paraules ocultes fan que a un usuari no li apareguin comentaris que poden ser ofensius, però Instagram no els prohibeix directament. O, en cas de repetició, no suspèn el compte automàticament sense que sigui la víctima qui hagi de fer l’acció de bloquejar/denunciar.

Precisament aquests dies s’ha difós molt la campanya del 25N promoguda pel Ministerio de Igualdad, que posa el focus en l’assetjador i els còmplices (els qui callen davant una situació d’assetjament) a partir de frases i casos reals com el creador de continguts a Twitch conegut com El Xokas o el presentador Pablo Motos, entre d’altres[9]. Aquesta campanya pren aquests casos com a referència precisament per la quantitat d’audiència que tenen un i altre. El company Omar Herrera (29/10/2022) recorda que Twitch és una de les plataformes més utilitzades per consumir contingut en directe. Segons Statista el 22% dels usuaris de xarxes socials utilitza aquesta plataforma de manera diària. Com es combat el maltractament en un espai de conversa lliure i en directe entre una persona i milers de persones?

Tornant a Instagram, crec que (com les altres xarxes, de fet) es debat entre aconseguir i retenir com més usuaris millor i els límits ètics de l’ús de la plataforma, tant per part dels usuaris com de l’empresa mateixa, en una època en què els usuaris volen el màxim de likes i de seguidors al seu perfil (i, sovint, prima el “tot s’hi val” per aconseguir-ho).

L’usuari de Twitter Pierre Duchement, especialitzat en seguretat informàtica i ciberassetjament a menors, denuncia casos de ciberassetjament i d’exhibició sexualitzada de menors a les xarxes. Si bé la xarxa principal que tracta és TikTok, també alerta d’aquests perills a Instagram, de vegades promoguts fins i tot pels mateixos progenitors amb la finalitat de tenir més seguidors i més ingressos.

Captura de pantalla del Twitter de Pierre Duchement

 

En definitiva, la idea d’Iñaki Domínguez (2/22/2022) de poder eliminar tot el rastre d’un mateix a internet no és gens descabellada, tenint en compte els dèficits de les xarxes socials en la lluita contra el ciberassetjament. Per ara, com recorda Ana Rosa García Cabezas (7/11/2022) en resposta a la ressenya de l’Iñaki, només es pot recórrer a l’article 172 ter. del Codi Penal, el qual fa referència a l’assetjament però no incorpora cap referència a les noves tecnologies i, molt menys, a les xarxes socials.

Elements clau del Social Media Plan

En la implementació d’aquestes novetats estan en joc totes les fases del social media plan. Primerament s’ha fet una investigació, una anàlisi de l’entorn, del comportament dels usuaris (el públic objectiu), de la seva experiència (o, millor dit, experiències, ja que no és la mateixa la d’una víctima que la d’un maltractador) i de les seves inquietuds no només envers l’ús de la xarxa sinó també cap a la vida fora d’ella. En aquest cas, la mirada cap al públic haurà estat especialment intensa. També s’haurà fet una revisió interna: què es diu d’Instagram a Internet sobre les mesures de protecció als usuaris? Cal recordar que rep fortes crítiques per la censura d’imatges no ofensives, com una foto d’una artista que va penjar un pantaló tacat de sang de regla o com uns mugrons. Seria estrany no intervenir en els casos de maltractament però sí en allò que es mostra. També cal estar en alerta constant de què fa la competència, en aquest cas TikTok, si comparteix la problemàtica i com ho gestiona.

A partir d’aquesta diagnosi es plantegen uns objectius que, probablement, estaran orientats a protegir els usuaris de maltractament a través d’Instagram i, en un aspecte més ampli, a millorar l’experiència de l’usuari (per retenir-lo a la xarxa). Per aconseguir-los cal dissenyar les accions més adequades a dur a terme i planificar-les en el temps.

La part més visible és la implementació de les accions. És només quan s’executin que es podran aconseguir (o no) els objectius plantejats i resoldre o, si més no, mitigar, la problemàtica detectada a la fase d’investigació. Cal destacar que tan important és l’acció en si com la manera de comunicar-la. El títol del blog “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” (en la seva versió castellana) conté 4 paraules clau: actualitzacions (informació  bàsica de què s’ha fet, a més d’interès per a l’usuari), protegir (com a empresa es preocupen dels seus usuaris i els volen protegir), comunitat (tot reforçant així el sentiment de pertinença, d’unió amb la marca) i maltractament (terme ampli, molt utilitzat -normalitzat-, que afecta totes les esferes de la societat, tant en la vida virtual com en la presencial i que, per tant, no és un problema específic d’Instagram o de les xarxes socials, com podria sonar “ciberassetjament”, sinó que és un fenomen social més enllà de les xarxes).

Un cop s’hagi implementat s’aniran fent tests per valorar el grau de consecució dels objectius plantejats inicialment. S’utilitza el bloqueig massiu? S’oculten més paraules? S’ha reduït el maltractament a la xarxa? Quina percepció té l’usuari sobre la xarxa en aquesta matèria? A partir d’aquesta valoració, probablement, es prendran noves mesures o es milloraran les existents.

 

Innovació

L’element innovador rau en posar les tecnologies a disposició de la resolució (o, millor dit, mitigació) d’una problemàtica social ancestral que s’està accentuant ens els darrers anys. Aquestes mesures no busquen generar més ingressos directes (com podria ser, per exemple, publicar més contingut, millorar la publicitat, etc.) sinó que és conscient d’una problemàtica que existeix molt abans que les xarxes socials (i que aquestes han contribuït a accentuar-la, amb la força de l’anonimat dels usuaris) i ara es posa al servei de la seva comunitat per mitigar-la. Avisos que alerten que el llenguatge que utilitzes no és adequat i pot resultar ofensiu per una altra persona posa davant el maltractador un missatge d’“això que fas no està bé”. Caldrà veure quins resultats s’obtenen amb aquestes mesures i cap a quina direcció evoluciona aquest fenomen.

 

[1] UNICEF (2022).

[2] Dades de gener 2022. Statista (2022).

[3] Dades de 2022. IAB Spain (2022.

[4] CCMA (28/11/2021)

[5] MARCA (30/12/2021).

[6] PÚBLICO (13/08/2022).

[7] Dades de 2019. 20bits (2019).

[8] ZARZALEJOS, A.. (13/01/2021)

[9] LA VOZ DE GALICIA. (23/11/2022).

 

Bibliografia

20 BITS (25 de juliol de 2019). Un 49% de los ninos espanyoles entre 12 y 14 años utiliza Instagram, aunque la edad mínima permitida es 14. 20 Bits. https://www.20minutos.es/noticia/3714517/0/ninos-espanoles-instagram-usan-edad-minima-permitida-14-anos/

20MINUTOS (22/11/2022). “Igualdad lanza un anuncio usando frases de ElXokas o Pablo Motos para una campaña en contra de violencia machista”. https://www.20minutos.es/noticia/5078620/0/igualdad-lanza-una-campana-con-comentarios-reales-de-elxokas-o-pablo-motos-para-animar-a-los-hombres-a-erradicar-actitudes-machistas/

ACED TOLEDANO, C. Social media strategy: disseny del social media plan. FUOC.

CCMA (28/11/2021): “Les amistats perilloses”. 30 minuts, TV3. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/les-amistats-perilloses/video/6104215/

DE CEA, P. (25/11/2022): Los zascas a Pablo Motos por su discurso contra Irene Montero: “Paseó a mujeres en ropa interior”. El Español. https://www.elespanol.com/social/20221125/pablo-motos-discurso-irene-montero-paseo-interior/721177969_0.html

DIXON, S. (26 de juliol de 2022). “Most popular social networks worldwide as of January 2022, ranked by number of monthly active users” [entrada de blog]. Statista. https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/272014/global-social-networks-ranked-by-number-of-users/

IAB SPAIN (maig 2022). Estudio de redes sociales 2022. https://iabspain.es/estudio/estudio-de-redes-sociales-2022/

INSTAGRAM (23 de juny de 2022). “Presentamos nuevas formes de verificar la edad en Instagram” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/new-ways-to-verify-age-on-instagram

INSTAGRAM (20 d’octubre de 2022). “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/creator-safety-tools

LA VOZ DE GALICIA (23/11/2022): “El Xokas responde a la campaña del Ministerio de Igualdad que pone el foco en los agresores sexuales”. https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2022/11/23/xokas-responde-campana-ministerio-igualdad-pone-foco-agresores-sexuales/00031669194900706329989.htm

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.

LORENZ, T. (15 d’octubre de 2018). “Instagram has a massive harassment problema” [entrada de blog]. The Atlantic. https://www.theatlantic.com/technology/archive/2018/10/instagram-has-massive-harassment-problem/572890/

MARCA (30/12/2021): “El vídeo viral de un Tiktoker que intentó chantajear a un hostelero en medio de un directo”. https://www.marca.com/buzz/2021/12/30/61ce1dc522601d1c2a8b45d0.html

MINISTERIO DE IGUALDAD (21/11/2022).  “Igualdad presenta la campaña “¿Entonces Quién?” con motivo del 25N, Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres”. https://www.igualdad.gob.es/comunicacion/notasprensa/Paginas/igualdad-presenta-campana-25n-entonces-quien.aspx

PÚBLICO (13/08/2022).: “El ‘youtuber’ Borja Escalona pretende comer gratis en un restaurante y amenaza con pasar una factura de 2.500 euros “por hacer promoción””. https://www.publico.es/tremending/2022/08/13/el-youtuber-borja-escalona-pretende-comer-gratis-en-un-restaurante-y-amenaza-con-pasar-una-factura-de-2-500-euros-por-hacer-promocion/

STATISTA [en línia] [consulta: 1 de novembre de 2022]. Disponible a https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net

UNICEF. (Febrer de 2022). “Ciberacoso: Qué es y cómo detenerlo” [entrada de blog]. UNICEF. https://www.unicef.org/es/end-violence/ciberacoso-que-es-y-como-detenerlo

ZARZALEJOS, A.: (13/01/2021): “TikTok convierte en privadas todas las cuentas de menores de 16 años para intentar demostrar que protege a los niños en su red social”. Business Insider. https://www.businessinsider.es/tiktok-convierte-privadas-todas-cuentas-menores-16-anos-790121

Una cerca a Google amb el concepte “maltractament a xarxes socials” retorna més de 14 milions de resultats. És una pràctica cada vegada més estesa i les xarxes socials prenen mesures per combatre’l. Una de les formes més virulentes de maltractament a la xarxa és el ciberassetjament, l’assetjament o intimidació per mitjà de les tecnologies digitals. Segons UNICEF, aquest comportament és repetitiu i pretén atemorir, fer enfadar una altra persona o humiliar-la[1].

Instagram és la quarta xarxa més utilitzada al món, amb gairebé mil cinc-cents milions d’usuaris actius al mes[2]. A Espanya és la tercera xarxa més utilitzada, majoritàriament per dones (74%). i la segona usada amb més freqüència (gairebé el 70% d’usuaris hi entren cada dia)[3].

Ens els darrers anys el ciberassetjament a través d’Instagram s’ha convertit en un problema que preocupa, i molt, al seu cap, Adam Mosseri, qui va implementant mesures periòdicament per combatre’l.

 

Fa pocs dies Mosseri publicava un vídeo a Instagram i a Twitter amb les novetats de la xarxa per combatre-hi el maltractament, que s’expliquen més àmpliament al blog de la companyia. Destaca:

• Millora en els bloquejos: es podrà bloquejar un perfil i tots els altres comptes que tingui la persona a qui s’ha bloquejat.
• Activació automàtica de paraules ocultes en els comptes de creador, per protegir els creadors de missatges i comentaris amb contingut ofensiu.
• Ampliació de l’ús de “tocs” (avisos) per fomentar la reflexió abans de dir alguna cosa ofensiva als comentaris o sol·licituds de missatges.

 

VALORACIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista, i tenint en compte que ja fa anys que Instagram va implementant mesures per combatre el ciberassetjament, aquestes novetats són, si bé benvingudes i necessàries, insuficients.

Celebro la intervenció en aquesta matèria, que s’ha convertit en un problema social cada vegada més estès. Instagram no és aliena a allò que preocupa els seus usuaris i pren mesures per millorar-ne l’experiència. Malgrat això, cal tenir en compte que el públic més susceptible de ser víctima de ciberassetjament és el més jove (infants i adolescents). A Espanya, l’edat mínima per crear-se un compte a Instagram és de 14 anys. No obstant, el 49% d’infants d’entre 12 i 14 anys utilitza aquesta xarxa a l’Estat espanyol[4], fruit de la facilitat de crear-se un compte encara que no s’arribi a l’edat mínima exigida. Val a dir que s’està treballant per implementar nous passos de verificació d’edat, que es començaran a veure als Estats Units i al Regne Unit durant els propers mesos.

D’altra banda, considero que es posa més el focus en la víctima que en l’assetjador. Veig lògic que calgui una denúncia prèvia per part de la víctima que assenyali qui exerceix maltractament, però mesures com les paraules ocultes fan que a un usuari no li apareguin comentaris que poden ser ofensius, però la companyia no els prohibeix directament. O, en cas de repetició, no suspèn el compte automàticament sense que sigui la víctima qui hagi de fer l’acció de bloquejar/denunciar.

Tot i així, soc conscient que prohibir determinades paraules derivaria probablement en la censura i en un biaix ideològic de la xarxa (em pregunto, per exemple, si es podria utilitzar la paraula nazi i jo mateixa dubto de si s’hauria de restringir o no).

Al cap i a la fi crec que Instagram es debat entre aconseguir i retenir com més usuaris millor i els límits ètics de l’ús de la xarxa, tant per part dels usuaris com de l’empresa mateixa, en una època en què els usuaris volen el màxim de likes i de seguidors al seu perfil (i, sovint, prima el “tot s’hi val” per aconseguir-ho).

L’usuari de Twitter Pierre Duchement, especialitzat en seguretat informàtica i ciberassetjament a menors, denuncia casos de ciberassetjament i d’exhibició sexualitzada de menors a les xarxes. Si bé la xarxa principal que tracta és TikTok, també alerta d’aquests perills a Instagram, de vegades promoguts fins i tot pels mateixos progenitors amb la finalitat de tenir més seguidors i més ingressos.

 

ELEMENTS CLAU DEL SOCIAL MEDIA PLAN

En la implementació d’aquestes novetats estan en joc totes les fases del social media plan. Primerament s’ha fet una investigació, una anàlisi de l’entorn, del comportament dels usuaris (el públic objectiu), de la seva experiència (o, millor dit, experiències, ja que no és la mateixa la d’una víctima que la d’un maltractador) i de les seves inquietuds no només envers l’ús de la xarxa sinó també cap a la vida fora d’ella. En aquest cas, la mirada cap al públic haurà estat especialment intensa. També s’haurà fet una revisió interna: què es diu d’Instagram a Internet sobre les mesures de protecció als usuaris? Cal recordar que rep fortes crítiques per la censura d’imatges no ofensives, com una foto d’una artista que va penjar un pantaló tacat de sang de regla o com uns mugrons. Seria estrany no intervenir en els casos de maltractament però sí en allò que es mostra. També cal estar en alerta constant de què fa la competència, en aquest cas TikTok, si comparteix la problemàtica i com ho gestiona.

A partir d’aquesta diagnosi es plantegen uns objectius que, probablement, estaran orientats a protegir els usuaris de maltractament a través d’Instagram i, en un aspecte més ampli, a millorar l’experiència de l’usuari (per retenir-lo a la xarxa). Per aconseguir-los cal dissenyar les accions més adequades a dur a terme i planificar-les en el temps.

La part més visible és la implementació de les accions. És només quan s’executin que es podran aconseguir (o no) els objectius plantejats i resoldre o, si més no, mitigar, la problemàtica detectada a la fase d’investigació. Cal destacar que tan important és l’acció en si com la manera de comunicar-la. El títol del blog “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” (en la seva versió castellana) conté 4 paraules clau: actualitzacions (informació  bàsica de què s’ha fet, a més d’interès per a l’usuari), protegir (com a empresa es preocupen dels seus usuaris i els volen protegir), comunitat (tot reforçant així el sentiment de pertinença, d’unió amb la marca) i maltractament (terme ampli, molt utilitzat -normalitzat-, que afecta totes les esferes de la societat, tant en la vida virtual com en la presencial i que, per tant, no és un problema específic d’Instagram o de les xarxes socials, com podria sonar “ciberassetjament”, sinó que és un fenomen social més enllà de les xarxes).

Un cop s’hagi implementat s’aniran fent tests per valorar el grau de consecució dels objectius plantejats inicialment. S’utilitza el bloqueig massiu? S’oculten més paraules? S’ha reduït el maltractament a la xarxa? Quina percepció té l’usuari sobre la xarxa en aquesta matèria? A partir d’aquesta valoració, probablement, es prendran noves mesures o es milloraran les existents.

INNOVACIÓ

L’element innovador rau en posar les tecnologies a disposició de la resolució (o, millor dit, mitigació) d’una problemàtica social ancestral que s’està accentuant ens els darrers anys. Aquestes mesures no busquen generar més ingressos directes (com podria ser, per exemple, publicar més contingut, millorar la publicitat, etc.) sinó que és conscient d’una problemàtica que existeix molt abans que les xarxes socials (i que aquestes han contribuït a accentuar-la, amb la força de l’anonimat dels usuaris) i ara es posa al servei de la seva comunitat per mitigar-la. Avisos que alerten que el llenguatge que utilitzes no és adequat i pot resultar ofensiu per una altra persona posa davant el maltractador un missatge d’“això que fas no està bé”. Caldrà veure quins resultats s’obtenen amb aquestes mesures i cap a quina direcció evoluciona aquest fenomen.

 

[1] UNICEF (2022).

[2] Dades de gener 2022. Statista (2022).

[3] Dades de 2022. IAB Spain (2022.

[4] Dades de 2019. 20bits (2019).

 

BIBLIOGRAFIA

• 20 BITS (25 de juliol de 2019). Un 49% de los ninos espanyoles entre 12 y 14 años utiliza Instagram, aunque la edad mínima permitida es 14. 20 Bits. https://www.20minutos.es/noticia/3714517/0/ninos-espanoles-instagram-usan-edad-minima-permitida-14-anos/
• ACED TOLEDANO, C. Social media strategy: disseny del social media plan. FUOC.
• DIXON, S. (26 de juliol de 2022). “Most popular social networks worldwide as of January 2022, ranked by number of monthly active users” [entrada de blog]. Statista. https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/272014/global-social-networks-ranked-by-number-of-users/
• IAB SPAIN (maig 2022). Estudio de redes sociales 2022. https://iabspain.es/estudio/estudio-de-redes-sociales-2022/
• INSTAGRAM (23 de juny de 2022). “Presentamos nuevas formes de verificar la edad en Instagram” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/new-ways-to-verify-age-on-instagram
• INSTAGRAM (20 d’octubre de 2022). “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/creator-safety-tools
• LORENZ, T. (15 d’octubre de 2018). “Instagram has a massive harassment problema” [entrada de blog]. The Atlantic. https://www.theatlantic.com/technology/archive/2018/10/instagram-has-massive-harassment-problem/572890/
• STATISTA [en línia] [consulta: 1 de novembre de 2022]. Disponible a https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net
• UNICEF. (Febrer de 2022). “Ciberacoso: Qué es y cómo detenerlo” [entrada de blog]. UNICEF. https://www.unicef.org/es/end-violence/ciberacoso-que-es-y-como-detenerlo

Hola!

El tema que he triat és la intervenció d’Instagram per combatre el maltractament a la xarxa.

Per això em basaré en el vídeo que Adam Mosseri va publicar tant a Intagram com a Twitter, en el mateix blog d’Instagram i en altres publicacions a Twitter que aborden aquest tema.

Les dades estadístiques les treuré de Statista i de l’Anuario del Estudio de Redes Sociales 2022 de IAB Spain.

Fins aviat!